On Holidays

Dues setmanes després de desplaçar-se a La France, els Picapolls encaraven les seves vacances visitant un altre país a tocar. El dels coprínceps, el país de les set parròquies. Andorra seria l’amfitrió d’una colla que olorava més les activitats de després de la diada, que els propis castells a efectuar davant del Palau de Gel de Canillo.

Amb la colla partida en dos, uns entrant amb autocar per la Farga de Moles mentre que la caravana automobilística de cotxes coronava Porté-Puymorens i entrava pel Pas de la Casa, tots es van plantar en aquell majestuós promontori, piscina a una banda i palau de gel a l’altra. La solana tornaria a esquerdar de debò el cap i cos dels castellers allà reunits.

El primer 3d6 dels morats no es va fer esperar, el P4 d’entrada havia estat descarregat amb facilitat, i aquest 3d6, tot i no estar molt bé de mides, no va fer esperar la segona ronda dels Andorrans; que descarregarien un 3d6p després d’haver completat un sòlid 2d6 a la primera.

El 3d6p de la segona ronda dels Picapolls va fer suar de valent als segons, les mides no tornaven a ser les idònies, però com fins aleshores, la colla va tirar endavant el castell. Els de la camisa burdeus van patir una caiguda sense més conseqüències que l’ensurt i algun cop a la pinya quan ja descarregaven el 3d6p, i ja sabem que només hi ha un camí per quan caus: tornar-te a aixecar!

La caparra ja feia pensar amb el bany i la patinada. A la tercera ronda va caldre desmuntar el peu d’un 4d6, que després de les advertències i la crida a la concentració, va ser descarregat amb tranquil·litat. Les cares de satisfacció i l’explosió dels sentiments acumulats de les estrenes al pis de terces es feien paleses. La colla continua amb la seva filosofia de versàtil rotació a qualsevol castell.

Dels dos P4 que es van voler descarregar al final de la diada, només un d’ells va ser descarregat, els morats tenien en ment massa disbauxa per endavant… I és que en les dues sortides a països veïns, els amfitrions han portat la colla a un pam de terra.

El toc de vermut va donar pas a totes les activitats anhelades intensament. Dinar, piscina, patinada, compres i festa major a Sant Julià de Lòria, esperaven als de la Vall de la Gavarresa, i les vacances començaven per tots a la Vall de Canillo.

Ara 15 dies amansaran a les feres, no sense abans passar pel taller a la festa major de Sant Joan d’Oló, on de ben segur, es tornarà a deixar empremta Picapoll.

Liberté, Egalité, Fraternité

Per molts murs o fronteres naturals que existeixin, procediments burocràtics o impediments legals perquè les persones no puguin expressar la màxima expressió de llibertat, sempre hi haurà valors que sobrepassaran aquestes traves. Els castells amb els seus valors indestructibles van acompanyar als Picapolls 300km més enllà de la Gavarresa sobrepassant els Pirineus fins a Pamiers (Ariège, França).

L’ajuntament de Pamiers i fills d’exiliats establerts allà, van abraçar i mimar fins a l’últim segon als morats tot aquest cap de setmana passat. El poble que vol esdevenir ciutat, superant els 17.000 habitants, capital industrial, per sota de l’administrativa què és Foix, no oblidarà el pas dels Picapolls pel departament de l’Ariège.

Dissabte al migdia van marxar els morats amunt, seguint el curs del Llobregat, foradant el Cadí per arribar a Puigcerdà, i buscant Bourgmadame per foradar Puymorens. Aix-Les Termes va ser la parada de rigor per seguir cap a Tarascon, Foix i arribar Pamiers.

Tota la colla va anar resseguint carrers fins al rovell de l’ou, per plantar el seu campament. Els Picapolls van anar agafant posicions després del primer mos a sòl francès, el festival d’estiu amb diferents concerts programats es van anar allargant fins a mitjanit.

L’endemà, diumenge, el son i la ressaca es van trencar abans de les vuit, la colla va esmorzar i passejar per la plaça on s’actuaria per la tarda.

La família francesa de Cal Putxet, provinents d’Artés, exiliats de la República, va acollir el dinar amb els Picapolls, el parlament de l’amfitrió abans i després de dos pilars va fer emocionar a la colla. I després, espontàniament, sense predir-ho, va sorgir una mostra de cultura popular catalana on només va faltar el foc, sardanes i bastons van fer agafar gana.

La plaça de la república esperava per primera vegada una actuació castellera, per la colla també era la primera actuació en solitari per aconseguir 3 castells de 6. Una altra prova de foc pels novells castellers, calor, dia i horari no habitual, lluny de casa i forasters.

Aquesta colla, per això no deixa de sorprendre’s a ella mateixa, el primer p4 de dol per les víctimes de Niça, va ser trencat pels propis aplaudiments del públic francès abans que l’enxaneta coronés el cel.

El següent castell en primera ronda va mostrar una rigidesa insultant, aquell 3d6 apunta cap a un pis més, i així ho va exigir el cap de colla en descarregar, canteu el què fareu! La claca francesa embogia a cada moment.

Un 4d6 a continuació va tornar a fer exaltar el nombrós públic, abans que l’enxaneta arribés a l’alçada d’acotxador, el personal arrencava a aplaudir i cridar. La colla es creixia cada cop més.

I en tercera ronda un 3d6p treballat i descarregat per acabar de fer arribar a l’èxtasi a la Plaça de la República.

Dos p4 i després pilarets de canalla per tancar un gran cap de setmana a la France.

Crit de guerra de les puces, records mutus i parlaments per acomiadar una gran festa i un gran cap de setmana. La tornada era imminent com l’enyorança de tornar a casa.

Un altre país veí espera els Picapolls a la pròxima sortida, i aquesta vegada serà el país dels coprínceps, Andorra acollirà als morats el cap de setmana del 30 de Juliol.

Lluçanès és Comarca

Calders va ser el poble que va acollir la primera diada dels Picapolls, i un any després el testimoni el va recollir Prats de Lluçanès, allà dalt del petit altiplà mira enllà cap a la Vall de la Gavarresa.

“El Lluçanès és comarca” penjat davant la barana de “Ca la Pili” rebia als castellers abans de trencar cap a la dreta per plantar-se a la plaça Vella. Aquell sector desconegut de Prats, vell i nou a la vegada, acolliria els Castellers de Berga, els Castellers de Santpedor i els amfitrions, que van visitant comarca rera comarca, sigui o no ho sigui, conquerint cors amb la camisa morada.

Els Picapolls van començar la diada amb dos p4 que esborraven alguna mala sensació passada a l’assaig especial previ al dia de Prats.

Seguidament, la solvència contrastada dels castells de 7 dels de Berga van prendre possessió de la plaça, i llavors tocà el torn dels daurats de Santpedor.

Els de la Gavarresa van fer la primera ronda descarregant un 4d6a, com últimament i amb la serenor d’una colla veterana, no va tenir cap tipus de problema.

Perseguint-nos per remullar els Elois, la solana es va apoderar de la plaça al mateix temps que els Picapolls descarregaven un 5d6, potser el més ben fet de la seva curta història, va comentar algú.

Els 3d6a va tancar la tercera ronda, el cansament del castell anterior va fer suar als segons de valent, però els Picapolls van tornar a repetir la millor diada fins al moment, i recordant Súria, les fites i desplaçaments d’aquest estiu apunten alt.

Abans d’acabar, els patumaires blaus van defensar un p5 abans dels altres pilars de sortida.

Els Picapolls es van atrevir a fer tres p4 per acabar, posant en escena la versàtil forma de la colla, inusual en d’altres contrades.

Els Elois i la Festa Major de Prats van fer lluir un altre cop els Picaoplls, que descansaran tres setmanes, abans de començar desplaçaments fora del Principat: Andorra i Pamiers (França) ja esperen als morats.

Fotos: Josep Pontiroca, Jordi Prat i Picapolls

Ja sóm colla de ple dret!

Font: diaricasteller.cat

La junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), reunida el passat dilluns, va aprovar l’admissió de la Colla Castellera de la Gavarresa com a colla membre de ple dret de la CCCC, havent superat el període de colla en formació.

La colla, coneguda popularment com a Picapolls, té la seu a Artès, tot i que suma components de tota la zona que dóna nom a la colla, la Gavarresa. El nucli inicial el van formar castellers d’aquesta zona que assajaven amb els Salats de Súria. Al llarg de l’any que han funcionat com a colla en formació han descarregat un total de 33 construccions de sis, sense cap caiguda. El cinc de sis és el seu millor castell.

D’aquesta manera, la CCCC està formada ara per 89 colles membres, més 11 considerades en formació.

Meteocast

Les últimes espetanergades del mes de maig encara havien de donar la guitza, i les mirades dels de la camisa morada pujant el curs del Cardener apuntaven cap al cel.

Repicant encara a l’orella la dita “Pel Maig cada dia un raig”, les camises dels nostres padrins, els malva d’Altafulla i el morat, es van remullar. Tant sols va donar temps de poder fer l’incansable p4 de dones d’obertura i un 3d6p amb estrenes al troc del pilar que ja no estranya a la colla.

 

La segona ronda dels Picapolls ja es va fer al local dels Salats. Les diverses incomoditats com mullar-se, canviar de lloc, perdre integrants de la colla pel camí, o la falta de concentració no es van mostrar amb el 4d6 que va fer seguidament la colla.

Enyorar la plaça i el bon temps no va fer defugir a les tres colles de construir bons castells, i els Picapolls van descarregar un 3d6 a la tercera ronda.

La diada va acabar amb dos p4 i el local va acabar sent conquerit per la gana i la rauxa de les tres colles que necessitaven oblidar el sempre plou sobre mullat.

Calders passa el testimoni a Prats, que ja espera als morats per la seva segona diada itinerant. El 19 de juny i preludi de St. Joan amb els Elois, la capital del Lluçanès acollirà als de la Gavarresa.

Fotos: Mireia Vilaseca – El món de la Goka

El proper Oest

Avançant per l’eix transversal direcció Oest, els Picapolls ens vam llevar ben d’hora per dirigir-nos cap a les terres del Pla d’Urgell, on aquesta vagada ens esperaven els Margeners de Guissona i els Bordegassos de Vilanova per celebrar la diada de festa major de Mollerussa.

Dins les panxes dels morats es podia sentir aquell típic formigueig que produeixen els nervis abans d’una gran actuació. No era la primera vegada que ens desplaçàvem més enllà de les nostres vinyes, tanmateix les ganes de compartir plaça amb dues colles de 8 feien ballar l’anaconda d’alegria.

Sota la atenta mirada de la cigonya que nuiava còmodament al capdamunt de la torre de Sant Isidori, les tres colles es van plantar a la plaça de l’Ajuntament de Mollerussa amb ganes d’oferir un bon espectacle de castells a la gent combregada.

Després d’enfaixar-nos, la primera ronda va començar ràpidament. L’absència dels tradicionals pilars d’entrada – la diada va començar un pèl tard – va obligar a més d’un a treure’s la son de les orelles. Així doncs, després dels dos castells de 7 perpetrats pels nostres homòlegs, els Picapolls descarregàvem un 3 de 6 amb pilar sòlid i ben quadrat des de l’inici.

Les bones sensacions van ser interrompudes momentàniament per un llarg repic de campanes i una interminable i sorollosa rua de motocicletes que va passar pel costat de la plaça. L’ambient semblava haver notat els efectes del rum-rum dels motors i, a diferencia del castell descarregat amb anterioritat, el 4 d 6 de la segona ronda va haver de ser lluitat fins al final.

La tercera ronda va ser molt més plàcida. Mica en mica sembla que els Picapolls anem agafant la mida a les construccions de 3 – toquem fusta – i el 3 de 6 va ser descarregat amb la solidesa de les últimes diades.

L’actuació es va tancar amb dos pilars de 4, un dels quals va quedar en intent descarregat. Llavors, la font de la plaça va prendre el protagonisme. Sota un sol incisiu, les camises estrenades es remullaven celebrant la gran actuació, mentre la veu fina però punyent de les més joves cantaven el nostre eslògan reivindicatiu des del balcó de l’ajuntament.

Fotos: Maite Gomà

Tempesta Bages Arena

Mentre el temps empitjorava i es descartava actuar a la plaça de St. Joan a Súria, els Picapolls van esperar amb impaciència les notícies de l’hermètica Tècnica sobre els castells que es farien a la II Trobada de Colles Castelleres del Bages.

El sostre de les pistes de l’escorxador van protegir a la cromàtica varietat castellera, els caps de colla van començar  a delimitar espais amb el discurs preliminar insuflant forces i concentració. El dels Morats va anunciar que s’intentaria fer la mateixa diada que a Calders, o sigui, igualar la millor diada de la curta història de Picapolls.

Un pilar de quatre de dones, consolidat i ja gens estrany va començar a marcar una gran diada encara que les ràfegues de tempesta intentessin que no fos així.

Mentre les demés colles van apostar pel seu màxim, els Picapolls, fidels al seu estil van començar amb un 3de6p que quedà en intent desmuntat doncs algú va pensar en fites més altes i un casc es va deixar pel camí. A la repetició, la solidesa del 3de6p que aquesta vegada s’alçà fou la més bella d’anteriors castells idèntics.

Les colles bagenques semblaven competir entre elles, a veure quin era el millor castell a construir. Els de la Gavarresa van continuar fent un 5d6 amb estrenes  calderines i algun artesenc nouvingut al tronc. Cap problema, carregat i continuem per a completar diada! .

Repeticions i intents desmuntats no van fer perdre la concentració davant la majestuosa posada en escena de castells de set, i aquell quatre que es converteix en autocar i es rectifica en alçada es va completar tranquil·lament. El 4d6p igualava a la quarta diada de la temporada la millor de l’anterior.

Els dos p4 de sortida van fer enllaçar les ruixades de les estrenes, més aigua semblava que no fos possible, i els estrenats a tronc no van poder evitar el què el sostre va fer fins al moment, acompanyats gotejant de tota la colla, el crit de guerra ha crescut amb més claca menuda i rosseta. La festa i l’orgull d’haver aconseguit l’aposta de la Tècnica vindria després.

Al local dels nostres padrins es van acabar de gestar llaços més profunds que miren cap a Mollerussa, cap de setmana pròxim amb colles que fan emmudir mirant amunt.

I potser aquesta mirada amunt, aprenent, compartint i assajant castells que no es van fer sota la tempesta dissabte arribaran quan el cel sigui més clar.