SOM MOIANÈS

Queda lluny el dia que els Picapolls, amb les camises de bombers i llenyataires, van apropar-se a la plaça de l’església de Moià per fer un assaig obert. Després de la solvent actuació a la III diada de colles castelleres del Bages i la infortunada caiguda de la torre a la diada del local dels Salats Súria, els morats van plantar la pinya a la comarca 42.

El Parc de Moià va ser doblement ocupat, el festival per la quitxalla Xics per una banda i els castellers per l’altre, Margeners de Guissona, Castellers de Santpedor i Picapolls de la Gavarresa van afrontar la tarda de dissabte mirant el cel amb por.

Els Picapolls partien com a locals, la sortida pel sud del Moianès també és àrea d’influència de la colla i, volien fer una gran diada a l’alçada de la nova comarca.

Doncs així va ser, els Picapolls van començar amb dos P4 per continuar amb un 3de6p, potser el més segur i ràpid de la seva curta història.

IMG_0778
2p4 entrada
2017-07-01-PHOTO-00004703
3d6p
2017-07-01-PHOTO-00004705
3d6p

Mentre la claca moianesa observava les colles convidades, els Picapolls ja preparaven el 4d6p que va portar alguna dificultat a l’hora de quadrament, però que també va ser carregat amb rapidesa i seguretat.

IMG_0777
4d6p
2017-07-01-PHOTO-00004710
4d6p

Quedava només el 4d6 amb estrenes al pis de terces, el resultat d’això ja se sap als Picapolls, remullada en acabar la diada. I així va ser, fàcil i plàcida, dels de la Vall de la riera, sense por al negre cel amenaçant i molt ben acollits per la gent que acompanyava al parc, van acabar amb el típic “vanet” de 4.

IMG_0776
4d6
IMG_0780
Vanet de 4

La colla va continuar la festa, a un lloc que ja era com casa seva, sopant al mateix parc i ballant fins tard sense pensar amb la pròxima diada de la setmana que ve a Bagà amb els castellers de Berga.

 

57 a. Fira del Vehicle Usat

Allà on gairebé acaba la vall, on només queda ja aiguabarrejar-se amb el Llobregat, els Picapolls de la Gavarresa, van celebrar la seva diada.

La sortida cap al sud de gent propera, on viatja cada any, després de la setmana santa, esdevé epicentre de vehicles, maquinària agrícola, i diferent trobada de sectors per acabar teixint territori, Artés.

La 57 a. Fira del Vehicle Usat, va reunir els padrins Salats de Súria i els morats. Els nervis tornaven a estar a flor de pell, actuàvem a casa, i això comporta la pressió de voler agradar a família, amics, vilatans i forasters encuriosits.

Igualar la millor diada fins al moment arribaria aquell dia de festa. De seguida els efectius morats van aixecar dos P4 d’entrada amb la companyia dels seus padrins.

I es van arremangar per construir els 4d6p sense problemes, ja no espantava aquell 5d6 que seguiria, tant pesat com sòlid i llarg en execució, el més matiner de la història de la Colla.

5d6
5d6

El 3d6p va finalitzar la tercera ronda dels Picapolls, ja només faltava el típic vanet de 4 que sempre vol acabar premiant a incorporacions noves i fidels.

Per finalitzar i lluint múscul, la colla va aconseguir omplir de pilarets de 2 l’esplanada de Cal Sitjes, orgullós testimoni de revolucions passades.

La colla s’havia merescut remullar la carcanada, merescuda recompensa continguda, la diada s’ho valia. Ja per acabar, es va fer un sopar de germanor amb els padrins Salats.

La pròxima fita apunta alt; la III Trobada de Colles Castelleres del Bages presagia competència i lluïment, i la set de 7 comença a notar-se.

Travessant fronteres

Els de la camisa morada es van emplaçar a deixar enrere el mal gust de boca, aquell regust amarg que portaven assaborint des de Guissona el volien esborrar a Andorra.

El país de les 7 parròquies va tornar a acollir als Picapolls per segon cop i aquesta vegada celebrant el segon aniversari del bateig dels Castellers d’Andorra.

Aquest any la diada canviava de dia, de dissabte a diumenge, i de lloc, de Canillo a Andorra la Vella.

Amb els efectius desplaçats per diferents dies, hores, llocs i mitjans, ningú va faltar a la plaça de la Rotonda a les 12 del migdia, els amfitrions Andorrans i els Maduixots de l’Alt Maresme acompanyaven els de la Gavarresa.

Amb canvis molt diferenciats al tronc dels tres castells envers la temporada passada, la colla de la vall fluvial va mostrar una gran solvència i capacitat versàtil per afrontar qualsevol repte d’aquesta temporada.

Pilar de 4 d’entrada acompanyat amb els 4d6, 4d6p i un 3d6p, finalitzant amb un altre P4, completaven la jornada, amb alegria i estrenes que van fer créixer el cabal del Valira, company de plaça i viatge.

Els Picapolls van acabar la jornada acollits pel gran amfitrió i dinant conjuntament amb Maduixots, agafant forces per passar la setmana santa i esperar amb il·lusió la diada de la Fira d’Artés, el 22 d’abril, amb companyia dels padrins, Salats de Súria, i bon preludi per St. Jordi.

Marató Morada

Cap fita es fa llarga si tens un objectiu marcat, encara que sigui a llarg plaç. Encadenar sis diades seguides i acabar la temporada de la forma amb què s’ha fet, dóna una idea de la capacitat de lluita que té aquesta jove colla per construir castells.

Abans de les dues últimes diades, la dels Nyerros a Manlleu i la de Sant Martí dels Tirallongues a Manresa, vam fer pas per les festes Majors de Santa Maria d’Oló i Artés, la diada de l’11 de Setembre a Berga, la festa Major d’Avinyó, la fira de Sant Miquel a Santpedor i la festa de la Verema a Artés un altra vegada. La marató de diades havia posat a prova als morats i arribava a la seva fi.

L’última diada va començar de manera estranya. Un intent desmuntat d’un pilar de 4 va fer arrufar el nas a més d’un membre de la colla, que veia com els nervis corrien per la plaça per culpa d’un rumor que feia dies que s’estava cuinant als assajos: la possible construcció d’un castell de 7. Mama por!

La primera ronda va començar amb un 5d6, una construcció que va obligar als morats a posar-se les piles i que, després de descarregar de forma sòlida, donava confiança per intentar assolir, per segona vegada en la seva història, el que ja es va descarregar a Manlleu. A la segona ronda vam veure com l’anhelada torre morada tornava a ser descarregada, donant als de la Gavarresa la força necessària per fer el salt definitiu.

I quina millor ocasió que a la tercera ronda de l’última diada de la temporada per portar a plaça el primer castell de 7. Després de quadrar la pinya en dues ocasions, la construcció d’un 4d7 es va començar a alçar al bell mig de la plaça de Crist Rei de Manresa. Un 4d7 que es va carregar amb suspens però que es va descarregar amb molta solvència i que va provocar l’astorament i l’emoció de tots els combregats a plaça.

Així doncs, la colla morada acaba la temporada havent-se consolidat com a colla de 6, amb un 4d7 sota el braç i havent descarregat tots els castells portats a plaça. Tota una fita la qual no ens hauríem pogut ni imaginar tot just dos anys enrere.

Fotos: Carme Rienda

Max Mix de festes majors

Aquella plaça que queda entremig de l’Hostal i el Xiringuito, formigonada a ple sol i sense cap ombra per amagar-se, després de la primera incursió que havien fet els Picapolls dos anys enrera, restava igual.

Restava igual, Gavarresa amunt, però ara amb camisa oficial i disposats a fer tres castells de sis, acompanyats dels seus padrins, i deixant les pors i els nervis pel camí.

El camí que va fer la claca, buscant l’ombra dels arbres al voltant de la placeta per veure els morats, va resultar gratificant. Aquella plaça a ple sol que havia vist els desordenats i uniformats bombers-llenyataires, va acabar esdevenint plaça castellera.

Un p4 d’entrada, un 3d6, un 3d6p, un 4d6 i un p4 sortida amb estrenes remarcables a tot el pom de dalt, dosos, acotxador i enxaneta, feien més èpica la diada.

Aquella plaça que queda entremig de la Barquera i la corba de la carretera de Prats, flanquejada de Cal Pitreres, Cal Martillet, Cal Mestret, Cal Llumà i Cal Garcia, també havia vist el desordre dintre de l’ordre.

L’ordre establert un any abans; el color morat conqueria la plaça més castellera d’Artés per Festa Major, és clar, i intentava igualar la diada de l’any anterior, aquesta vegada acompanyats dels Nyerros de la Plana i dels Carallots de Sant Vicenç dels Horts.

Xirucaires amb sentit i amb el cap clar, estrenes una altra vegada, recuperacions de canalla, valor i orgull, catifa vermella amb hooligans de la Vall…  diada assegurada.

Un cop més, els Picapolls van completar dos p4 d’entrada, un 4d6p, un 5d6, un 3d6p i quatre p4 de cloenda.

La Festa Major continuaria amb la rauxa i la felicitat que transmeten les colles envers la gent. Polca i sortejos van precedir les cançons d’alegria.

On Holidays

Dues setmanes després de desplaçar-se a La France, els Picapolls encaraven les seves vacances visitant un altre país a tocar. El dels coprínceps, el país de les set parròquies. Andorra seria l’amfitrió d’una colla que olorava més les activitats de després de la diada, que els propis castells a efectuar davant del Palau de Gel de Canillo.

Amb la colla partida en dos, uns entrant amb autocar per la Farga de Moles mentre que la caravana automobilística de cotxes coronava Porté-Puymorens i entrava pel Pas de la Casa, tots es van plantar en aquell majestuós promontori, piscina a una banda i palau de gel a l’altra. La solana tornaria a esquerdar de debò el cap i cos dels castellers allà reunits.

El primer 3d6 dels morats no es va fer esperar, el P4 d’entrada havia estat descarregat amb facilitat, i aquest 3d6, tot i no estar molt bé de mides, no va fer esperar la segona ronda dels Andorrans; que descarregarien un 3d6p després d’haver completat un sòlid 2d6 a la primera.

El 3d6p de la segona ronda dels Picapolls va fer suar de valent als segons, les mides no tornaven a ser les idònies, però com fins aleshores, la colla va tirar endavant el castell. Els de la camisa burdeus van patir una caiguda sense més conseqüències que l’ensurt i algun cop a la pinya quan ja descarregaven el 3d6p, i ja sabem que només hi ha un camí per quan caus: tornar-te a aixecar!

La caparra ja feia pensar amb el bany i la patinada. A la tercera ronda va caldre desmuntar el peu d’un 4d6, que després de les advertències i la crida a la concentració, va ser descarregat amb tranquil·litat. Les cares de satisfacció i l’explosió dels sentiments acumulats de les estrenes al pis de terces es feien paleses. La colla continua amb la seva filosofia de versàtil rotació a qualsevol castell.

Dels dos P4 que es van voler descarregar al final de la diada, només un d’ells va ser descarregat, els morats tenien en ment massa disbauxa per endavant… I és que en les dues sortides a països veïns, els amfitrions han portat la colla a un pam de terra.

El toc de vermut va donar pas a totes les activitats anhelades intensament. Dinar, piscina, patinada, compres i festa major a Sant Julià de Lòria, esperaven als de la Vall de la Gavarresa, i les vacances començaven per tots a la Vall de Canillo.

Ara 15 dies amansaran a les feres, no sense abans passar pel taller a la festa major de Sant Joan d’Oló, on de ben segur, es tornarà a deixar empremta Picapoll.

Liberté, Egalité, Fraternité

Per molts murs o fronteres naturals que existeixin, procediments burocràtics o impediments legals perquè les persones no puguin expressar la màxima expressió de llibertat, sempre hi haurà valors que sobrepassaran aquestes traves. Els castells amb els seus valors indestructibles van acompanyar als Picapolls 300km més enllà de la Gavarresa sobrepassant els Pirineus fins a Pamiers (Ariège, França).

L’ajuntament de Pamiers i fills d’exiliats establerts allà, van abraçar i mimar fins a l’últim segon als morats tot aquest cap de setmana passat. El poble que vol esdevenir ciutat, superant els 17.000 habitants, capital industrial, per sota de l’administrativa què és Foix, no oblidarà el pas dels Picapolls pel departament de l’Ariège.

Dissabte al migdia van marxar els morats amunt, seguint el curs del Llobregat, foradant el Cadí per arribar a Puigcerdà, i buscant Bourgmadame per foradar Puymorens. Aix-Les Termes va ser la parada de rigor per seguir cap a Tarascon, Foix i arribar Pamiers.

Tota la colla va anar resseguint carrers fins al rovell de l’ou, per plantar el seu campament. Els Picapolls van anar agafant posicions després del primer mos a sòl francès, el festival d’estiu amb diferents concerts programats es van anar allargant fins a mitjanit.

L’endemà, diumenge, el son i la ressaca es van trencar abans de les vuit, la colla va esmorzar i passejar per la plaça on s’actuaria per la tarda.

La família francesa de Cal Putxet, provinents d’Artés, exiliats de la República, va acollir el dinar amb els Picapolls, el parlament de l’amfitrió abans i després de dos pilars va fer emocionar a la colla. I després, espontàniament, sense predir-ho, va sorgir una mostra de cultura popular catalana on només va faltar el foc, sardanes i bastons van fer agafar gana.

La plaça de la república esperava per primera vegada una actuació castellera, per la colla també era la primera actuació en solitari per aconseguir 3 castells de 6. Una altra prova de foc pels novells castellers, calor, dia i horari no habitual, lluny de casa i forasters.

Aquesta colla, per això no deixa de sorprendre’s a ella mateixa, el primer p4 de dol per les víctimes de Niça, va ser trencat pels propis aplaudiments del públic francès abans que l’enxaneta coronés el cel.

El següent castell en primera ronda va mostrar una rigidesa insultant, aquell 3d6 apunta cap a un pis més, i així ho va exigir el cap de colla en descarregar, canteu el què fareu! La claca francesa embogia a cada moment.

Un 4d6 a continuació va tornar a fer exaltar el nombrós públic, abans que l’enxaneta arribés a l’alçada d’acotxador, el personal arrencava a aplaudir i cridar. La colla es creixia cada cop més.

I en tercera ronda un 3d6p treballat i descarregat per acabar de fer arribar a l’èxtasi a la Plaça de la República.

Dos p4 i després pilarets de canalla per tancar un gran cap de setmana a la France.

Crit de guerra de les puces, records mutus i parlaments per acomiadar una gran festa i un gran cap de setmana. La tornada era imminent com l’enyorança de tornar a casa.

Un altre país veí espera els Picapolls a la pròxima sortida, i aquesta vegada serà el país dels coprínceps, Andorra acollirà als morats el cap de setmana del 30 de Juliol.

Lluçanès és Comarca

Calders va ser el poble que va acollir la primera diada dels Picapolls, i un any després el testimoni el va recollir Prats de Lluçanès, allà dalt del petit altiplà mira enllà cap a la Vall de la Gavarresa.

“El Lluçanès és comarca” penjat davant la barana de “Ca la Pili” rebia als castellers abans de trencar cap a la dreta per plantar-se a la plaça Vella. Aquell sector desconegut de Prats, vell i nou a la vegada, acolliria els Castellers de Berga, els Castellers de Santpedor i els amfitrions, que van visitant comarca rera comarca, sigui o no ho sigui, conquerint cors amb la camisa morada.

Els Picapolls van començar la diada amb dos p4 que esborraven alguna mala sensació passada a l’assaig especial previ al dia de Prats.

Seguidament, la solvència contrastada dels castells de 7 dels de Berga van prendre possessió de la plaça, i llavors tocà el torn dels daurats de Santpedor.

Els de la Gavarresa van fer la primera ronda descarregant un 4d6a, com últimament i amb la serenor d’una colla veterana, no va tenir cap tipus de problema.

Perseguint-nos per remullar els Elois, la solana es va apoderar de la plaça al mateix temps que els Picapolls descarregaven un 5d6, potser el més ben fet de la seva curta història, va comentar algú.

Els 3d6a va tancar la tercera ronda, el cansament del castell anterior va fer suar als segons de valent, però els Picapolls van tornar a repetir la millor diada fins al moment, i recordant Súria, les fites i desplaçaments d’aquest estiu apunten alt.

Abans d’acabar, els patumaires blaus van defensar un p5 abans dels altres pilars de sortida.

Els Picapolls es van atrevir a fer tres p4 per acabar, posant en escena la versàtil forma de la colla, inusual en d’altres contrades.

Els Elois i la Festa Major de Prats van fer lluir un altre cop els Picaoplls, que descansaran tres setmanes, abans de començar desplaçaments fora del Principat: Andorra i Pamiers (França) ja esperen als morats.

Fotos: Josep Pontiroca, Jordi Prat i Picapolls

Ja sóm colla de ple dret!

Font: diaricasteller.cat

La junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), reunida el passat dilluns, va aprovar l’admissió de la Colla Castellera de la Gavarresa com a colla membre de ple dret de la CCCC, havent superat el període de colla en formació.

La colla, coneguda popularment com a Picapolls, té la seu a Artès, tot i que suma components de tota la zona que dóna nom a la colla, la Gavarresa. El nucli inicial el van formar castellers d’aquesta zona que assajaven amb els Salats de Súria. Al llarg de l’any que han funcionat com a colla en formació han descarregat un total de 33 construccions de sis, sense cap caiguda. El cinc de sis és el seu millor castell.

D’aquesta manera, la CCCC està formada ara per 89 colles membres, més 11 considerades en formació.

Meteocast

Les últimes espetanergades del mes de maig encara havien de donar la guitza, i les mirades dels de la camisa morada pujant el curs del Cardener apuntaven cap al cel.

Repicant encara a l’orella la dita “Pel Maig cada dia un raig”, les camises dels nostres padrins, els malva d’Altafulla i el morat, es van remullar. Tant sols va donar temps de poder fer l’incansable p4 de dones d’obertura i un 3d6p amb estrenes al troc del pilar que ja no estranya a la colla.

 

La segona ronda dels Picapolls ja es va fer al local dels Salats. Les diverses incomoditats com mullar-se, canviar de lloc, perdre integrants de la colla pel camí, o la falta de concentració no es van mostrar amb el 4d6 que va fer seguidament la colla.

Enyorar la plaça i el bon temps no va fer defugir a les tres colles de construir bons castells, i els Picapolls van descarregar un 3d6 a la tercera ronda.

La diada va acabar amb dos p4 i el local va acabar sent conquerit per la gana i la rauxa de les tres colles que necessitaven oblidar el sempre plou sobre mullat.

Calders passa el testimoni a Prats, que ja espera als morats per la seva segona diada itinerant. El 19 de juny i preludi de St. Joan amb els Elois, la capital del Lluçanès acollirà als de la Gavarresa.

Fotos: Mireia Vilaseca – El món de la Goka