Calders va ser el poble que va acollir la primera diada dels Picapolls, i un any després el testimoni el va recollir Prats de Lluçanès, allà dalt del petit altiplà mira enllà cap a la Vall de la Gavarresa.
“El Lluçanès és comarca” penjat davant la barana de “Ca la Pili” rebia als castellers abans de trencar cap a la dreta per plantar-se a la plaça Vella. Aquell sector desconegut de Prats, vell i nou a la vegada, acolliria els Castellers de Berga, els Castellers de Santpedor i els amfitrions, que van visitant comarca rera comarca, sigui o no ho sigui, conquerint cors amb la camisa morada.
Els Picapolls van començar la diada amb dos p4 que esborraven alguna mala sensació passada a l’assaig especial previ al dia de Prats.
Seguidament, la solvència contrastada dels castells de 7 dels de Berga van prendre possessió de la plaça, i llavors tocà el torn dels daurats de Santpedor.
Els de la Gavarresa van fer la primera ronda descarregant un 4d6a, com últimament i amb la serenor d’una colla veterana, no va tenir cap tipus de problema.
Perseguint-nos per remullar els Elois, la solana es va apoderar de la plaça al mateix temps que els Picapolls descarregaven un 5d6, potser el més ben fet de la seva curta història, va comentar algú.
Els 3d6a va tancar la tercera ronda, el cansament del castell anterior va fer suar als segons de valent, però els Picapolls van tornar a repetir la millor diada fins al moment, i recordant Súria, les fites i desplaçaments d’aquest estiu apunten alt.
Abans d’acabar, els patumaires blaus van defensar un p5 abans dels altres pilars de sortida.
Els Picapolls es van atrevir a fer tres p4 per acabar, posant en escena la versàtil forma de la colla, inusual en d’altres contrades.
Els Elois i la Festa Major de Prats van fer lluir un altre cop els Picaoplls, que descansaran tres setmanes, abans de començar desplaçaments fora del Principat: Andorra i Pamiers (França) ja esperen als morats.
Fotos: Josep Pontiroca, Jordi Prat i Picapolls
Amunt Picapolls!! 