Aquella plaça que queda entremig de l’Hostal i el Xiringuito, formigonada a ple sol i sense cap ombra per amagar-se, després de la primera incursió que havien fet els Picapolls dos anys enrera, restava igual.
Restava igual, Gavarresa amunt, però ara amb camisa oficial i disposats a fer tres castells de sis, acompanyats dels seus padrins, i deixant les pors i els nervis pel camí.
El camí que va fer la claca, buscant l’ombra dels arbres al voltant de la placeta per veure els morats, va resultar gratificant. Aquella plaça a ple sol que havia vist els desordenats i uniformats bombers-llenyataires, va acabar esdevenint plaça castellera.
Un p4 d’entrada, un 3d6, un 3d6p, un 4d6 i un p4 sortida amb estrenes remarcables a tot el pom de dalt, dosos, acotxador i enxaneta, feien més èpica la diada.
Aquella plaça que queda entremig de la Barquera i la corba de la carretera de Prats, flanquejada de Cal Pitreres, Cal Martillet, Cal Mestret, Cal Llumà i Cal Garcia, també havia vist el desordre dintre de l’ordre.
L’ordre establert un any abans; el color morat conqueria la plaça més castellera d’Artés per Festa Major, és clar, i intentava igualar la diada de l’any anterior, aquesta vegada acompanyats dels Nyerros de la Plana i dels Carallots de Sant Vicenç dels Horts.
Xirucaires amb sentit i amb el cap clar, estrenes una altra vegada, recuperacions de canalla, valor i orgull, catifa vermella amb hooligans de la Vall… diada assegurada.
Un cop més, els Picapolls van completar dos p4 d’entrada, un 4d6p, un 5d6, un 3d6p i quatre p4 de cloenda.
La Festa Major continuaria amb la rauxa i la felicitat que transmeten les colles envers la gent. Polca i sortejos van precedir les cançons d’alegria.
Amunt Picapolls!! 