Cap fita es fa llarga si tens un objectiu marcat, encara que sigui a llarg plaç. Encadenar sis diades seguides i acabar la temporada de la forma amb què s’ha fet, dóna una idea de la capacitat de lluita que té aquesta jove colla per construir castells.
Abans de les dues últimes diades, la dels Nyerros a Manlleu i la de Sant Martí dels Tirallongues a Manresa, vam fer pas per les festes Majors de Santa Maria d’Oló i Artés, la diada de l’11 de Setembre a Berga, la festa Major d’Avinyó, la fira de Sant Miquel a Santpedor i la festa de la Verema a Artés un altra vegada. La marató de diades havia posat a prova als morats i arribava a la seva fi.
L’última diada va començar de manera estranya. Un intent desmuntat d’un pilar de 4 va fer arrufar el nas a més d’un membre de la colla, que veia com els nervis corrien per la plaça per culpa d’un rumor que feia dies que s’estava cuinant als assajos: la possible construcció d’un castell de 7. Mama por!
La primera ronda va començar amb un 5d6, una construcció que va obligar als morats a posar-se les piles i que, després de descarregar de forma sòlida, donava confiança per intentar assolir, per segona vegada en la seva història, el que ja es va descarregar a Manlleu. A la segona ronda vam veure com l’anhelada torre morada tornava a ser descarregada, donant als de la Gavarresa la força necessària per fer el salt definitiu.
I quina millor ocasió que a la tercera ronda de l’última diada de la temporada per portar a plaça el primer castell de 7. Després de quadrar la pinya en dues ocasions, la construcció d’un 4d7 es va començar a alçar al bell mig de la plaça de Crist Rei de Manresa. Un 4d7 que es va carregar amb suspens però que es va descarregar amb molta solvència i que va provocar l’astorament i l’emoció de tots els combregats a plaça.
Així doncs, la colla morada acaba la temporada havent-se consolidat com a colla de 6, amb un 4d7 sota el braç i havent descarregat tots els castells portats a plaça. Tota una fita la qual no ens hauríem pogut ni imaginar tot just dos anys enrere.
Fotos: Carme Rienda
Heu treballat i molt i que sou uns CRACS!!!
Enhorabona!!