Lluçanès és Comarca

Calders va ser el poble que va acollir la primera diada dels Picapolls, i un any després el testimoni el va recollir Prats de Lluçanès, allà dalt del petit altiplà mira enllà cap a la Vall de la Gavarresa.

“El Lluçanès és comarca” penjat davant la barana de “Ca la Pili” rebia als castellers abans de trencar cap a la dreta per plantar-se a la plaça Vella. Aquell sector desconegut de Prats, vell i nou a la vegada, acolliria els Castellers de Berga, els Castellers de Santpedor i els amfitrions, que van visitant comarca rera comarca, sigui o no ho sigui, conquerint cors amb la camisa morada.

Els Picapolls van començar la diada amb dos p4 que esborraven alguna mala sensació passada a l’assaig especial previ al dia de Prats.

Seguidament, la solvència contrastada dels castells de 7 dels de Berga van prendre possessió de la plaça, i llavors tocà el torn dels daurats de Santpedor.

Els de la Gavarresa van fer la primera ronda descarregant un 4d6a, com últimament i amb la serenor d’una colla veterana, no va tenir cap tipus de problema.

Perseguint-nos per remullar els Elois, la solana es va apoderar de la plaça al mateix temps que els Picapolls descarregaven un 5d6, potser el més ben fet de la seva curta història, va comentar algú.

Els 3d6a va tancar la tercera ronda, el cansament del castell anterior va fer suar als segons de valent, però els Picapolls van tornar a repetir la millor diada fins al moment, i recordant Súria, les fites i desplaçaments d’aquest estiu apunten alt.

Abans d’acabar, els patumaires blaus van defensar un p5 abans dels altres pilars de sortida.

Els Picapolls es van atrevir a fer tres p4 per acabar, posant en escena la versàtil forma de la colla, inusual en d’altres contrades.

Els Elois i la Festa Major de Prats van fer lluir un altre cop els Picaoplls, que descansaran tres setmanes, abans de començar desplaçaments fora del Principat: Andorra i Pamiers (França) ja esperen als morats.

Fotos: Josep Pontiroca, Jordi Prat i Picapolls

Anuncis

Ja sóm colla de ple dret!

Font: diaricasteller.cat

La junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), reunida el passat dilluns, va aprovar l’admissió de la Colla Castellera de la Gavarresa com a colla membre de ple dret de la CCCC, havent superat el període de colla en formació.

La colla, coneguda popularment com a Picapolls, té la seu a Artès, tot i que suma components de tota la zona que dóna nom a la colla, la Gavarresa. El nucli inicial el van formar castellers d’aquesta zona que assajaven amb els Salats de Súria. Al llarg de l’any que han funcionat com a colla en formació han descarregat un total de 33 construccions de sis, sense cap caiguda. El cinc de sis és el seu millor castell.

D’aquesta manera, la CCCC està formada ara per 89 colles membres, més 11 considerades en formació.

Meteocast

Les últimes espetanergades del mes de maig encara havien de donar la guitza, i les mirades dels de la camisa morada pujant el curs del Cardener apuntaven cap al cel.

Repicant encara a l’orella la dita “Pel Maig cada dia un raig”, les camises dels nostres padrins, els malva d’Altafulla i el morat, es van remullar. Tant sols va donar temps de poder fer l’incansable p4 de dones d’obertura i un 3d6p amb estrenes al troc del pilar que ja no estranya a la colla.

 

La segona ronda dels Picapolls ja es va fer al local dels Salats. Les diverses incomoditats com mullar-se, canviar de lloc, perdre integrants de la colla pel camí, o la falta de concentració no es van mostrar amb el 4d6 que va fer seguidament la colla.

Enyorar la plaça i el bon temps no va fer defugir a les tres colles de construir bons castells, i els Picapolls van descarregar un 3d6 a la tercera ronda.

La diada va acabar amb dos p4 i el local va acabar sent conquerit per la gana i la rauxa de les tres colles que necessitaven oblidar el sempre plou sobre mullat.

Calders passa el testimoni a Prats, que ja espera als morats per la seva segona diada itinerant. El 19 de juny i preludi de St. Joan amb els Elois, la capital del Lluçanès acollirà als de la Gavarresa.

Fotos: Mireia Vilaseca – El món de la Goka

El proper Oest

Avançant per l’eix transversal direcció Oest, els Picapolls ens vam llevar ben d’hora per dirigir-nos cap a les terres del Pla d’Urgell, on aquesta vagada ens esperaven els Margeners de Guissona i els Bordegassos de Vilanova per celebrar la diada de festa major de Mollerussa.

Dins les panxes dels morats es podia sentir aquell típic formigueig que produeixen els nervis abans d’una gran actuació. No era la primera vegada que ens desplaçàvem més enllà de les nostres vinyes, tanmateix les ganes de compartir plaça amb dues colles de 8 feien ballar l’anaconda d’alegria.

Sota la atenta mirada de la cigonya que nuiava còmodament al capdamunt de la torre de Sant Isidori, les tres colles es van plantar a la plaça de l’Ajuntament de Mollerussa amb ganes d’oferir un bon espectacle de castells a la gent combregada.

Després d’enfaixar-nos, la primera ronda va començar ràpidament. L’absència dels tradicionals pilars d’entrada – la diada va començar un pèl tard – va obligar a més d’un a treure’s la son de les orelles. Així doncs, després dels dos castells de 7 perpetrats pels nostres homòlegs, els Picapolls descarregàvem un 3 de 6 amb pilar sòlid i ben quadrat des de l’inici.

Les bones sensacions van ser interrompudes momentàniament per un llarg repic de campanes i una interminable i sorollosa rua de motocicletes que va passar pel costat de la plaça. L’ambient semblava haver notat els efectes del rum-rum dels motors i, a diferencia del castell descarregat amb anterioritat, el 4 d 6 de la segona ronda va haver de ser lluitat fins al final.

La tercera ronda va ser molt més plàcida. Mica en mica sembla que els Picapolls anem agafant la mida a les construccions de 3 – toquem fusta – i el 3 de 6 va ser descarregat amb la solidesa de les últimes diades.

L’actuació es va tancar amb dos pilars de 4, un dels quals va quedar en intent descarregat. Llavors, la font de la plaça va prendre el protagonisme. Sota un sol incisiu, les camises estrenades es remullaven celebrant la gran actuació, mentre la veu fina però punyent de les més joves cantaven el nostre eslògan reivindicatiu des del balcó de l’ajuntament.

Fotos: Maite Gomà

Tempesta Bages Arena

Mentre el temps empitjorava i es descartava actuar a la plaça de St. Joan a Súria, els Picapolls van esperar amb impaciència les notícies de l’hermètica Tècnica sobre els castells que es farien a la II Trobada de Colles Castelleres del Bages.

El sostre de les pistes de l’escorxador van protegir a la cromàtica varietat castellera, els caps de colla van començar  a delimitar espais amb el discurs preliminar insuflant forces i concentració. El dels Morats va anunciar que s’intentaria fer la mateixa diada que a Calders, o sigui, igualar la millor diada de la curta història de Picapolls.

Un pilar de quatre de dones, consolidat i ja gens estrany va començar a marcar una gran diada encara que les ràfegues de tempesta intentessin que no fos així.

Mentre les demés colles van apostar pel seu màxim, els Picapolls, fidels al seu estil van començar amb un 3de6p que quedà en intent desmuntat doncs algú va pensar en fites més altes i un casc es va deixar pel camí. A la repetició, la solidesa del 3de6p que aquesta vegada s’alçà fou la més bella d’anteriors castells idèntics.

Les colles bagenques semblaven competir entre elles, a veure quin era el millor castell a construir. Els de la Gavarresa van continuar fent un 5d6 amb estrenes  calderines i algun artesenc nouvingut al tronc. Cap problema, carregat i continuem per a completar diada! .

Repeticions i intents desmuntats no van fer perdre la concentració davant la majestuosa posada en escena de castells de set, i aquell quatre que es converteix en autocar i es rectifica en alçada es va completar tranquil·lament. El 4d6p igualava a la quarta diada de la temporada la millor de l’anterior.

Els dos p4 de sortida van fer enllaçar les ruixades de les estrenes, més aigua semblava que no fos possible, i els estrenats a tronc no van poder evitar el què el sostre va fer fins al moment, acompanyats gotejant de tota la colla, el crit de guerra ha crescut amb més claca menuda i rosseta. La festa i l’orgull d’haver aconseguit l’aposta de la Tècnica vindria després.

Al local dels nostres padrins es van acabar de gestar llaços més profunds que miren cap a Mollerussa, cap de setmana pròxim amb colles que fan emmudir mirant amunt.

I potser aquesta mirada amunt, aprenent, compartint i assajant castells que no es van fer sota la tempesta dissabte arribaran quan el cel sigui més clar.

 

La Negra Terra

L’autocar dels Picapolls va anar trencant fronteres comarcals, una rera l’altre, Bages, Moianès, Osona, fins a plantar-se allà on la terra és ben negra i la frondositat paisatgística et fa clavar el nas al vidre d’on viatges. Olot ens esperava, amb el pla B activat quan ja enfilàvem el túnel de Bracons, la negra pluja ens va acompanyar fins a l’Hospici, la majestuositat del seu pati interior no desmilloraven el fet de no estar a plaça.

Els Xerrics i Maduixots van anar ocupant cantonades, els Picapolls també, i així va començar la diada, amb la font vigilant i la coberta de lona protegint les tres colles al pati interior de l’antic hospital.

Els Picapolls van començar amb dos pilar de quatre simultanis on l’estrena moianenca va haver d’aguantar de valent una particular baixada de l’enxaneta.

Veient passar castells de 7, els Picapolls van començar amb potser el 3d6p més sòlid i convincent fet fins al moment, les expectatives eren bones de cara a la 2a i 3a ronda.

Així va ser, després de veure passar una altre vegada castells de 7, un 4d6p amb un pis de segons canviat, apuntava a noves fites, tot i fer-se llarg per alguns, el castell va ser carregat i apunta a que no hi ha res impossible per la colla.

La tercera ronda es va tancar amb un 4d6 sense cap tipus de problema, i és que els Picapolls sembla que no van començar ahir, desplaçar capital humà enllà i tornar a fer 3 castells de sis, va semblar haver-ho fet tota una eternitat.

I es va tancar amb el típic “vanet” de 4 que posar fi a les diades de Picapolls, algú que ara viu a la negra terra va tornar a pujar recordant vells temps i els Picapolls van acabar deixant segell d’allò que ja no és una casualitat. Aquella puceta rossa va tornar a cantar el “diguin el què diguin, jo sóc Picapoll”, i l’empremta a l’enllosat pati interior de l’Hospici d’Olot va quedar marcada pels Picapolls.

La II Trobada de Colles Castelleres del Bages és la nova fita pels morats, els padrins de Súria acolliran a les colles de la comarca el pròxim 14 de maig.

 

Confluint a la bergadana

Recollint totes aquelles mans que últimament reguen la vall de la Gavarresa i més que s’hi afegeixen lligant comarques, vam deixar el curs de la riera i enfilàrem Llobregat amunt per arribar a una cruïlla.

Aquesta cruïlla pren el nom de Gironella, i els de la camisa blava, Patumaires i castellers habituats al set, van acompanyar als morats en la celebració de la diada de la fira de Sant Josep.

A les cruïlles s’hi han de prendre les decisions encertades, i la proposta era tornar a fer tres castells de sis amb canvis al tronc als diferents pisos. Així ho marcava el plànol.

El pilar de quatre de dones estrenat a Muntanyola acabarà sent un clàssic aquesta temporada, el canvi del baix i de la puça a dalt de tot no va fer notar cap problema.


Després del monolític castell de Berga, els Picapolls van començar amb el 3d6p, i la veritat és que va ser descarregat millorant el treball conjunt de tothom.

Els nervis i la posició dels dosos, massa entrats en el següent 3d6, va fer què hi hagués un intent desmuntat, però la ferma decisió de no fer cap canvi dintre dels canvis va demostrar que el ventall humà a l’hora de construir castells és prou evident. Defensat amb orgull, el 3d6 va fer arrencar somriures arreu.

El següent 4d6 també introduïa canvis al tronc, aliè a això, el vici de convertir-lo en un autocar no va fer perillar la construcció. I així, un cop més, ens vam preparar per al pilar de sortida i per acabar una festa a la Berguedana que va anar d’allò més bé.


“Salut i nervis” i “Diguin el què diguin, jo sóc Picapoll”, va tornar a fer-se sentir a la cruïlla de l’antiga carretera de Casserres. Una altra vegada els Picapolls acabaven la diada amb tres castells de sis, i ja en són 30 d’ençà que van començar a somiar en aquella cosa tan boja i difusa com la de crear una colla castellera en una zona de no tradició.

Descans, vacances i assaig especial per la fira d’Artés per encarar la propera sortida a Olot.