El proper Oest

Avançant per l’eix transversal direcció Oest, els Picapolls ens vam llevar ben d’hora per dirigir-nos cap a les terres del Pla d’Urgell, on aquesta vagada ens esperaven els Margeners de Guissona i els Bordegassos de Vilanova per celebrar la diada de festa major de Mollerussa.

Dins les panxes dels morats es podia sentir aquell típic formigueig que produeixen els nervis abans d’una gran actuació. No era la primera vegada que ens desplaçàvem més enllà de les nostres vinyes, tanmateix les ganes de compartir plaça amb dues colles de 8 feien ballar l’anaconda d’alegria.

3d6 (1/3)

3d6 (2/3)

3d6 (3/3)

Sota la atenta mirada de la cigonya que nuiava còmodament al capdamunt de la torre de Sant Isidori, les tres colles es van plantar a la plaça de l’Ajuntament de Mollerussa amb ganes d’oferir un bon espectacle de castells a la gent combregada.

Després d’enfaixar-nos, la primera ronda va començar ràpidament. L’absència dels tradicionals pilars d’entrada – la diada va començar un pèl tard – va obligar a més d’un a treure’s la son de les orelles. Així doncs, després dels dos castells de 7 perpetrats pels nostres homòlegs, els Picapolls descarregàvem un 3 de 6 amb pilar sòlid i ben quadrat des de l’inici.

Cantant pinyes

Pom de dalt

Les bones sensacions van ser interrompudes momentàniament per un llarg repic de campanes i una interminable i sorollosa rua de motocicletes que va passar pel costat de la plaça. L’ambient semblava haver notat els efectes del rum-rum dels motors i, a diferencia del castell descarregat amb anterioritat, el 4 d 6 de la segona ronda va haver de ser lluitat fins al final.

La tercera ronda va ser molt més plàcida. Mica en mica sembla que els Picapolls anem agafant la mida a les construccions de 3 – toquem fusta – i el 3 de 6 va ser descarregat amb la solidesa de les últimes diades.

4d6

3d6

L’actuació es va tancar amb dos pilars de 4, un dels quals va quedar en intent descarregat. Llavors, la font de la plaça va prendre el protagonisme. Sota un sol incisiu, les camises estrenades es remullaven celebrant la gran actuació, mentre la veu fina però punyent de les més joves cantaven el nostre eslògan reivindicatiu des del balcó de l’ajuntament.

Fotos: Maite Gomà

Tempesta Bages Arena

Mentre el temps empitjorava i es descartava actuar a la plaça de St. Joan a Súria, els Picapolls van esperar amb impaciència les notícies de l’hermètica Tècnica sobre els castells que es farien a la II Trobada de Colles Castelleres del Bages.

El sostre de les pistes de l’escorxador van protegir a la cromàtica varietat castellera, els caps de colla van començar  a delimitar espais amb el discurs preliminar insuflant forces i concentració. El dels Morats va anunciar que s’intentaria fer la mateixa diada que a Calders, o sigui, igualar la millor diada de la curta història de Picapolls.

Pilars inicials

Carregant el 4d6a

Un pilar de quatre de dones, consolidat i ja gens estrany va començar a marcar una gran diada encara que les ràfegues de tempesta intentessin que no fos així.

Mentre les demés colles van apostar pel seu màxim, els Picapolls, fidels al seu estil van començar amb un 3de6p que quedà en intent desmuntat doncs algú va pensar en fites més altes i un casc es va deixar pel camí. A la repetició, la solidesa del 3de6p que aquesta vegada s’alçà fou la més bella d’anteriors castells idèntics.

5d6 (1/2)

5d6 (2/2)

Les colles bagenques semblaven competir entre elles, a veure quin era el millor castell a construir. Els de la Gavarresa van continuar fent un 5d6 amb estrenes  calderines i algun artesenc nouvingut al tronc. Cap problema, carregat i continuem per a completar diada! .

Repeticions i intents desmuntats no van fer perdre la concentració davant la majestuosa posada en escena de castells de set, i aquell quatre que es converteix en autocar i es rectifica en alçada es va completar tranquil·lament. El 4d6p igualava a la quarta diada de la temporada la millor de l’anterior.

4d6 conjunt

Els quatre Cap de Colla del Bages

Els dos p4 de sortida van fer enllaçar les ruixades de les estrenes, més aigua semblava que no fos possible, i els estrenats a tronc no van poder evitar el què el sostre va fer fins al moment, acompanyats gotejant de tota la colla, el crit de guerra ha crescut amb més claca menuda i rosseta. La festa i l’orgull d’haver aconseguit l’aposta de la Tècnica vindria després.

Al local dels nostres padrins es van acabar de gestar llaços més profunds que miren cap a Mollerussa, cap de setmana pròxim amb colles que fan emmudir mirant amunt.

I potser aquesta mirada amunt, aprenent, compartint i assajant castells que no es van fer sota la tempesta dissabte arribaran quan el cel sigui més clar.

 

La Negra Terra

L’autocar dels Picapolls va anar trencant fronteres comarcals, una rera l’altre, Bages, Moianès, Osona, fins a plantar-se allà on la terra és ben negra i la frondositat paisatgística et fa clavar el nas al vidre d’on viatges. Olot ens esperava, amb el pla B activat quan ja enfilàvem el túnel de Bracons, la negra pluja ens va acompanyar fins a l’Hospici, la majestuositat del seu pati interior no desmilloraven el fet de no estar a plaça.

3d6a (1)

3d6a (2)

Els Xerrics i Maduixots van anar ocupant cantonades, els Picapolls també, i així va començar la diada, amb la font vigilant i la coberta de lona protegint les tres colles al pati interior de l’antic hospital.

Els Picapolls van començar amb dos pilar de quatre simultanis on l’estrena moianenca va haver d’aguantar de valent una particular baixada de l’enxaneta.

Veient passar castells de 7, els Picapolls van començar amb potser el 3d6p més sòlid i convincent fet fins al moment, les expectatives eren bones de cara a la 2a i 3a ronda.

4d6a (1)

4d6a (2)

4d6a (3)

Així va ser, després de veure passar una altre vegada castells de 7, un 4d6p amb un pis de segons canviat, apuntava a noves fites, tot i fer-se llarg per alguns, el castell va ser carregat i apunta a que no hi ha res impossible per la colla.

La tercera ronda es va tancar amb un 4d6 sense cap tipus de problema, i és que els Picapolls sembla que no van començar ahir, desplaçar capital humà enllà i tornar a fer 3 castells de sis, va semblar haver-ho fet tota una eternitat.

4d6

Vanet

I es va tancar amb el típic “vanet” de 4 que posar fi a les diades de Picapolls, algú que ara viu a la negra terra va tornar a pujar recordant vells temps i els Picapolls van acabar deixant segell d’allò que ja no és una casualitat. Aquella puceta rossa va tornar a cantar el “diguin el què diguin, jo sóc Picapoll”, i l’empremta a l’enllosat pati interior de l’Hospici d’Olot va quedar marcada pels Picapolls.

La II Trobada de Colles Castelleres del Bages és la nova fita pels morats, els padrins de Súria acolliran a les colles de la comarca el pròxim 14 de maig.

 

Confluint a la bergadana

Recollint totes aquelles mans que últimament reguen la vall de la Gavarresa i més que s’hi afegeixen lligant comarques, vam deixar el curs de la riera i enfilàrem Llobregat amunt per arribar a una cruïlla.

Aquesta cruïlla pren el nom de Gironella, i els de la camisa blava, Patumaires i castellers habituats al set, van acompanyar als morats en la celebració de la diada de la fira de Sant Josep.

A les cruïlles s’hi han de prendre les decisions encertades, i la proposta era tornar a fer tres castells de sis amb canvis al tronc als diferents pisos. Així ho marcava el plànol.

El pilar de quatre de dones estrenat a Muntanyola acabarà sent un clàssic aquesta temporada, el canvi del baix i de la puça a dalt de tot no va fer notar cap problema.

3d6p (1/3)

3d6p (2/3)

3d6p (3/3)

Després del monolític castell de Berga, els Picapolls van començar amb el 3d6p, i la veritat és que va ser descarregat millorant el treball conjunt de tothom.

Els nervis i la posició dels dosos, massa entrats en el següent 3d6, va fer què hi hagués un intent desmuntat, però la ferma decisió de no fer cap canvi dintre dels canvis va demostrar que el ventall humà a l’hora de construir castells és prou evident. Defensat amb orgull, el 3d6 va fer arrencar somriures arreu.

El següent 4d6 també introduïa canvis al tronc, aliè a això, el vici de convertir-lo en un autocar no va fer perillar la construcció. I així, un cop més, ens vam preparar per al pilar de sortida i per acabar una festa a la Berguedana que va anar d’allò més bé.

Silueta del pom de dalt del 4d6

El 3d6 al toc de castells

“Salut i nervis” i “Diguin el què diguin, jo sóc Picapoll”, va tornar a fer-se sentir a la cruïlla de l’antiga carretera de Casserres. Una altra vegada els Picapolls acabaven la diada amb tres castells de sis, i ja en són 30 d’ençà que van començar a somiar en aquella cosa tan boja i difusa com la de crear una colla castellera en una zona de no tradició.

Descans, vacances i assaig especial per la fira d’Artés per encarar la propera sortida a Olot.

Osona als peus, Muntanyola al cap

Com dèiem ahir, el cicle de la terra i la vinya acompanyen el picapoll en el decurs del temps.

A Muntanyola, amb la Plana als peus els Picapolls van ocupar l’esplanada davant de la parròquia acompanyats dels Nyerros i els Tirallongues.

La primera prova de foc de la temporada venia precedida d’un assaig especial passat de puntetes i amb Muntanyola al cap per carregar piles per la colla de cara a la nova temporada.

3d6a

4d6

I es va començar obrint amb un pilar de quatre de dones per complert que segurament no serà l’últim.

La solvència del 3d6 a la primera ronda semblava presagiar certa supèrbia, fent oblidar l’assaig del divendres, però el següent 3d6p va fer posar en alerta la pinya què va haver de treballar de valent per tirar el castell amb les mancances què venien del tronc.

3d6

Pilars finals

Aquest toc d’alerta va fer palès que encara hi ha castells que s’han d’assajar més i què hi ha rodatge per endavant, el 4d6 de la tercera ronda va seguir la mateixa dinàmica i les rengles van quedar totalment desquadrades al cap de descarregar el castell.

Un gran pilar de sortida per acabar amb el crit de guerra dels Picapolls per celebrar-ho i la polca tot seguit van acabar amb la primera diada de la temporada, amb Osona els peus, i ara ja Gironella al cap

Nova junta tècnica

Seguint el calendari marcat pels estatuts, el passat 25 d’octubre els Picapolls de la Gavarresa vam organitzar una assemblea extraordinària per presentar el balanç econòmic de la colla, la valoració anual, i la tria de la nova junta tècnica. Més enllà dels números i de les votacions, el 2015 ha estat un any de gran aprenentatge i emocions, i la feina ben feta per part de tots els membres de la colla ens esperona a seguir endavant i a encarar la primera temporada sencera com a membres de la Coordinadora de Colles Castelleres, l’entitat que engloba tot el seguit de colles del país.

Assemblea extraordinària

Votacions per la nova junta tècnica

L’objectiu pel 2016 és el de créixer com a colla castellera de la Vall de la Gavarresa i guanyar amplada abraçant tots els pobles del seu voltant, així com el de consolidar-nos i assolir el major nombre de castells de 6 possible.

L’Albert (cap de colla entrant) i en Xavi (cap de colla sortint)

La nova junta tècnica

Volem aprofitar aquest post per agrair de tot cor la feina feta pel nostre cap de colla sortint, així com l’esforç de totes aquelles persones que han fet possible l’any del nostre bateig. Al mateix temps, també volem donar la benvinguda a la nova junta tècnica i desitjar-los molta sort en aquesta nova aventura.

Tot està per fer, i tot és possible!

Veremall

Com les etapes cícliques de la terra, els Picapolls arribaven al final de la temporada i entraven en aquell procés de repòs imprescindible per obtenir un bon caldo, un bon vi que pugui ser embotellat i servit a taula a principis de primavera.

Sense ser una diada típica, els morats aglutinats miraven les carpes de tots els cellers de la DO Pla de Bages que s’havien combregat a Artés en motiu de la 20 Festa de la Verema.

Els castells que es durien a terme eren incerts. Érem la única colla a plaça i havíem plantejat l’actuació més aviat com una festa de final de curs. Lluny quedaven aquelles proves netes a peu de carrer. Un any després, aquell grapat de gent amb camises de quadres treien pit al mig de la Plaça Vella, mostrant amb orgull l’escut i el color de la seva camisa simbolitzant el fruit recollit durant aquells darrers dos anys.

3d6

I amollant-se a la terra buscant la llum del sol, com la soca del cep creixent per poder aguantar un bon pàmpol de fulles i un bon grapat de raïm, la colla va continuar fent proves cap al seu futur.

CASTELL DE VEREMA

mare, família, amics, coneguts i públic trempat.

calça, esbrolla, verema la colla i buida el cistell .

descansa, reposa, enceta l’ampolla i lleva’m el tap.

del cep en surt vinya, del Picapoll, pinya,

del most un castell.

Calderins

Segurament molts dels Picapolls que van ser a la plaça de l’església de Calders havien pujat una i una altre vegada per aquell seguit de sinuoses corbes que separen els dos pobles de la Gavarresa. Conquerint plaça rera plaça, els morats van plantar la Primera Diada dels Picapolls a Calders, un poble que tot i que ara pertany al Moianès, divisa el curs de la Gavarresa des de l’altiplà.

Amb uns companys d’altura com els Nyerros de la Plana i els Castellers d’Andorra, tothom estava disposat a fer la millor actuació possible malgrat la foscor que s’acostava des de la nostra estimada vall. Així doncs, després d’uns minuts d’espera per les quatre gotes caigudes, les tres colles enfilaren amunt amb els pilars d’entrada. El terra ja estava sec, els Calderins a punt de solfa, i els Picapolls demostrant força tot fent 2 pilars de 4 al costat dels convidats.

5d6

5d6

Els Picapolls no deixen de sorprendre a la claca, que coneguda o desconeguda sempre s’acaba rendint al seu ímpetu i a la seva simpatia. Així, aferrant-se als seus somnis, el segon 5d6 dels de la Gavarresa s’alçava al costat de l’espadat campanar de l’església de Calders. En aquesta primera ronda els Castellers d’Andorra van fer un 3d6, i els Nyerros de la Plana un 3d6 amb pilar executat amb molta solvència.

La segona ronda va començar amb un 4d6 amb pilar dels Picapolls, un castell que no es portava a plaça des de la primera diada a Manresa, i tot i que els segons van quadrar el tronc sobre la pinya, els castell va ser descarregat amb comoditat. Tant Nyerros com Castellers d’Andorra es van voler afegir a la festa i van descarregar un 2d6 i un 4d6 respectivament.

Els Picapolls havien de posar la cirereta al seu pastís, i el 3d6 amb pilar va arrodonir la millor actuació dels morats en la seva curta però intensa història. Per la seva banda, els del Principat van cloure la tercera ronda amb un sòlid 3d6 amb pilar, mentre que els de la Plana van completar-la amb un 4d6. Per cloure la festa babejant i mirant un pilar de 5 de Nyerros, el vanet dels Picapolls posava el llacet a la primera Diada dels Picapolls, una diada de collita pròpia que ha nascut per recórrer tots els pobles de la Gavarresa.

4d6p

3d6p

Vanet

Com la tempesta que vindria mentre sopàvem a plaça, els Picapolls van embogir en tots els sentits. Teca, mam i rauxa passats per aigua van acompanyar una nit que es va allargar pels temps dels temps, això sí, amb l’ajuda dels S’Temple Bar que es van encarregar que la festa no defallís.

Amb alguns castellers emulant a en Toni Manero a Saturday Night Fever, els Picapolls encaraven ja el final de temporada. Un punt i seguit que tindrà lloc a la Festa de la Verema del Bages la setmana vinent, i que servirà per deixar reposar el Picapoll dins la bota, esperant després de l’hivern els nous brots de la colla.

 

Riera Amunt

Com un riu que es nodreix dels seus afluents, rieres, rierols i torrents, els Picapolls van enfilar la llera de la Gavarresa amunt i es van plantar a Avinyó buscant la complicitat d’aquells que també són part de la colla.

La Festa Major d’Avinyó, que ja s’havia estrenat divendres amb un assaig-taller itinerant, es despertava el diumenge al matí amb els danys col·laterals produïts pel concert d’Oques Grasses de la nit anterior. 

Amb els Vailets de Gelida i els Picapolls ja enfaixats, els pilars de benvinguda van iniciar la diada mentre la gent de la vila, d’aquella Gavarresa que s’allarga fins Alpens, aplaudia amb força.

el 4d6

Dosos amunt!

Amb certes baixes al tronc, a la primera ronda els Picapolls van descarregar un 3d6 sense massa problemes. Seguidament, tocava fer pinya amb els Vailets de Gelida, que havien vingut a Avinyó ajudats pels Castellers d’Olesa i que van carregar un 3d6.

La segona ronda arribava amb canvis al pis de terces i dosos, i tot i que res feia pensar que el 4d6 no es carregaria, uns dosos massa entrats va fer desmuntar l’intent. Tot seguit, els Vailets de Gelida van descarregar un 4d6 amb tronc color llima i pinya morada que els hi asseguraria l’èxit.

Havent efectuat canvis a contracor, a la ronda de repetició pactada els Picapolls descarregaven un 4d6 tancadet sense problemes. Per la seva part, els Vailets desmuntaren un 2d6 on el còctel de camises tornava a imperar.

el vanet de Picapolls

Estrenes i riuxades

A la tercera ronda, els Picapolls van fer gala del seu saber estar i van descarregar un 3d6 amb pilar, una mica obert entre la plena i la buida, però que no va suposar ja cap problema. Després, els Vailets van fer valer la seva tossuderia descarregant amb força i patiment un anhelat 2d6 amb pinya morada.

La receptivitat de la colla amb la gent de la plaça no podia acabar sense el típic “vanet” de 4, aquesta vegada 100% avinyonenc, i que provocava les ruixades d’aigua pels pisos estrenats. Així doncs, Avinyó acollia amb la catifa vermella als seus Picapolls, ja esperant el proper cap de setmana enfilar cap un altre afluent, ja sigui riera, rierol o torrent.

Les vinyes lliures

És la quarta vegada que una gran majoria de catalans i catalanes inunden pacíficament els carrers de Barcelona en una jornada festivo-reivindicativa com és la de l’11 de Setembre.

Després de decidir-ho en assemblea, es Picapolls vam unir-nos a les més de 60 colles castelleres que s’havien inscrit a la Via Lliure, el nom que va triar l’organització per l’esdeveniment d’enguany.

Des d’Artés van sortir 13 busos, 2 d’ells plens de camises morades que van salpar cap a la capital amb l’objectiu de fer pinya. Les instruccions de l’organització eren clares: esperar el punter –una fletxa de grans dimensions que recorreria la Meridiana de punta a punta– per carregar un castell, el que fos, intentant no fer llenya.

P4 amb el punter

P4 amb el punter 2

Tot i amb l’experiència que ens donen els nostres ja habituals assajos itinerants, els Picapolls ens vam plantar al tram 33 amb un cert neguit, segurament produït pel fet de fer castells amb tantes i tantes persones pendents de l’aleta.

La major dificultat però, era calcular el temps que tindríem per tancar la pinya i carregar el 3d6 –el castell que havíem triat– i fer-lo coincidir amb el pas del punter. De fet, tal va ser l’espera que, ja impacients, vam tenir temps de descarregar-lo i de fer un pilar de 4 abans que l’helicòpter amb la càmera passés per sobre dels nostres caps.

El 3d6 de la ViaLliure

Festejant el 3d6

Amb els deures ja fets, només ens quedava gaudir de la festa i comentar entre companys l’esdevenir de tota aquella moguda que ja fa anys que dura. Llavors, els busos ens portarien de retorn cap a les vinyes de la Catalunya central. Unes vinyes que desitgem ben aviat es puguin deslligar de les terres feudals per arribar a ser lliures.

—