Batecs de Bateig

Hi ha places que amb el pas del temps queden abandonades i oblidades del seu esplendor. La Plaça Faura com la van conèixer els forasters – la Plaça Nova de tota la vida pels Artesencs – ja havia començat a treure’s la pols l’any passat i acabaria lluint en una data tan assenyalada com la del bateig.

La riera de camises dibuixava la cercavila de les tres colles. Els padrins, els Xicots de Vilafranca i Salats de Súria, formaven un aiguabarreig que va desembocar a la plaça agafant una tonalitat diferenciadora, la del color morat, que es veia arreu. L’estrena de camisa era un altre dels trets assenyalats de la tarda.

La diada va començar amb els coneguts pilars d’entrada i tot seguit la colla ja s’afanyava a muntar la pinya del 3d6 amb pilar de la primera ronda. Els canvis al tronc del pilar no van fer recordar aquell tant treballat a Manlleu i la colla ja esperava, amb tensió continguda, el ball de posicions pel desitjat 5d6.

       BateigPicapolls 001       BateigPicapolls 002

Després del 2d6 dels Salats i del 4d7 carregat de Xicots va arribar el moment de la veritat. El cap de pinyes, amb el cartipàs aixecat, assenyalava les posicions girant la mà com la busca d’un rellotge. Les cares de concentració de la pinya i del tronc parlaven per si soles davant del repte que comportava aquest primer 5d6.

Amb la pinya tancada, el toc de castells, les terces amunt i els dosos col·locats, l’enxaneta va fer l’aleta al tres abans que l’acotxador estigués totalment col·locat a la torre. Llavors, el pas de l’enxaneta cap a la torre ja va ser un pur tràmit. Per la seva solidesa, semblava que aquell castell havia estat fet a plaça amb anterioritat.

BateigPicapolls 003     BateigPicapolls 004

No cal tibar de tòpics per imaginar el què va passar llavors: els segons encara sobre la pinya embogien botant sobre els baixos, les franges de color lila pintades a la cara s’esborraven amb les llàgrimes i el crit de guerra reivindicatiu ja ressonava per tota la plaça: “Diguin el què diguin, jo sóc Picapoll”.

BateigPicapolls 008

Els Xicots va anar esmorteint l’eufòria amb un 3d7 seguit d’un 4d6 de Salats que va conduir cap a la tercera ronda, on els Picapolls començaven desmuntant la pinya del 4d6 que semblava massa obert pels segons. La rectificació va ser bona i el castell, que ben aviat apunta a un pis més, va ser descarregat amb solvència.

BateigPicapolls 005     BateigPicapolls 006

Xicots tancava la diada amb un 2d6 i els Salats amb un 3d6 amb pilar. La demostració de força i consolidació com a colla va arribar amb els 4 pilars de 4 simultanis dels Picapolls.

BateigPicapolls 007

Ara la plaça la dibuixen el terra que aguantava els castells, l’aigua que mullava les estrenes als pisos, el foc de les emocions i l’aire que feia volar els cabells perduts per les esbojarrades promeses prèvies al bateig. 

La voluntat de fer comprendre a tots i totes el què s’ha aconseguit a plaça només es pot comprendre vivint-ho. És per això que aprofitem aquest post per donar les gràcies als nostres padrins i a totes les comissions i persones que han empès perquè tot això arribés a ser possible.

Gràcies de tot cor i, si encara no ho has fet, Picapollitza’t! 

BateigPicapolls 009

Gèlid Amunt

Gelida, aquell poble que no saps ben bé on és; si pertany al Baix Llobregat, a l’Anoia o l’Alt Penedès. Ja pertany a la denominada zona  castellera? Des d’aquest poble balcó tant és no saber-te ubicar, tires la vista endavant i acabes veient que les vinyes i Vilafranca no deuen ser gaire lluny, una raó més per les que els Picapolls havien, han i hauran de fer sortides a l’alçada de les expectatives marcades cap al seu bateig.

El trajecte i la calor van fer arribar els Picapolls en cercavila fins a la plaça de la vila de Gelida a l’expectativa envers la desconeixença i el tarannà de les altres colles, Vailets de Gelida, amfitriona, i Castellers de Roquetes, l’altra convidada a la diada de festa major. De seguida, però, aquests a qui ja queda ben poc per deixar de lluir aquella impol·luta blancor van alçar un solvent pilar de quatre conjunt amb les altres colles.

Amb diada començada, i prenent el tercer torn, els Picapolls van carregar un 3 de 6 amb estrenes al pis de segons i uns quilets de més al de terços. Un castell on també el fins ara acotxador feia per primera vegada l’aleta com enxaneta. La segona ronda va començar a fer tornar fred i gèlid l’ambient de la plaça de la vila. Després de les proves i intents desmuntats, va arribar un 3 de 6 amb pilar dels Picapolls, molt diferent i no tant forçat com el que es va fer a Manlleu en la diada del barri de l’Erm.

Als Picapolls també els hi tocaria fer baixar l’eufòria, certa altivesa i tocar de peus a terra per continuar intentant abraçar el cel. La tercera ronda va portar el seu primer intent desmuntat de 4 de 6. Degut a la forçada posició del pis de terços, l’enxaneta, davant la pronunciada mirada de l’acotxador i la tremolor del pis de dosos que no acabava d’entendre ben bé què passava, no ho va veure clar i fou cridada a fer marxa enrere. Fou en la ronda de repetició, després de canvis no volguts, dolorosos pel sentiment i la canalla, però necessaris per la seguretat i el futur que ens espera, quan els Picapolls van descarregar, ara sí, un 4 de 6 amb facilitat.

Una altra diada amb tres castells complets i ja va la tercera en el que va d’any. Faltava un altre canvi per acabar, el típic “Vanet” picapoll va ser posposat per una altra diada i un esbojarrat rebenta balcons va cloure la diada. Ara només queda esperar pacientment el pas del temps amb aquell lema que ben bé saben els Picapolls, “salut i nervis” fins al bateig

Per acabar, volem donar les gràcies als Vailets de Gelida i als Castellers de les Roquetes pel cop de mà a les pinyes i a Fil d’Or per la bufera que ens ajudà a alçar els castells.

Picapolls al Desfolca’t

Després de l’actuació de Manlleu i gairebé sense haver-nos desenfaixat, els Picapolls vam fer camí cap al Desfolca’t de Calaf, on vam actuar juntament amb els Castellers de Santpedor.

El Desfolca’t és un festival de música popular i tradicional que cada any compta amb més afluència. A part dels concerts, el festival també organitza diversos actes populars, el què fa que la jornada sigui bastant dinàmica i apretada.

Sota un sol de justícia, els Picapolls ens vam plantar a la plaça Gran de Calaf sabent que tindríem un curt espai de temps per actuar, tanmateix, la proximitat que existeix amb els Castellers de Santpedor i les ganes de gaudir de tota la diada feia que tot fluís amb naturalitat i sense presses.

IMG_20150627_183956 IMG_20150627_185945 IMG_20150627_191349

Els Picapolls vam començar l’actuació amb un pilar de quatre i un 4d6 a primera ronda que no va presentar gaires dificultats. A segona ronda vam fer un 3d6 amb acotxaneta que, tot i estar condicionat per les baixes al pom de dalt, es va mostrar molt sòlid. A la tercera ronda, els Picapolls i els Castellers de Santpedor vam optar per fer un 4d6 conjunt seguidament de dos pilars de quatre per concloure la diada. Una diada que els Picapolls vam acabar rebossant d’energia i fent sentir als quatre vents el nostre ja tradicional càntic de guerra: Diguin el què diguin, jo sóc Picapoll.

IMG-20150627-WA0017

Després d’hidratar-nos degudament i d’admirar les colles bastoneres combregades a plaça, només ens quedava gaudir dels diferents concerts programats per aquella vesprada. Un magnífic Desfolca’t que ens va deixar amb un gran regust de boca i amb unes ganes terribles de tornar-hi l’any que ve.

Diada al barri de l’Erm

Després d’actuar a Artés, Callús, Coaner i Manresa, i de fer diferents assajos itinerants per les contrades, l’actuació de Manlleu suposava un passet més cap a la nostra consolidació. A part de ser la primera vegada que sortíem del nostre habitat natural –sempre positiu, val a dir–  l’assumpte de la mobilitat era un tema el qual encara no ens havíem ni plantejat. L’experiment de desplaçar-nos com a colla a una altra comarca creava un cert neguit pel què fa a la gent que seriem capaços d’arrossegar.

A la plaça del barri de l’Erm de Manlleu ens hi vam presentar més de 70 faixes, totes lligades al voltant de les camises blanques que simbolitzaven la nostra estrena com a colla oficial en formació. Un blanc llampant que lluïa d’orgull i satisfacció –com deia aquell– al veure el goig que fèiem tots junts.

Els pilars de sortida de cada colla, dels Nyerros de la Plana, dels Castellers de Sant Feliu, dels Salats de Súria i dels Picapolls de la Gavarresa, s’alçaven a plaça sota un sol punyent que confirmava que, a Manlleu, hi havíem anat a suar la camisa.

           3d6a_1       3d6a_2

L’objectiu d’aquesta temporada és consolidar-nos com a colla de 6 i aquesta vegada ens va tocar sortir primers…  Amb alguns nervis produïts per la inexperiència i pels diferents canvis tècnics introduïts respecte a Manresa, el 3 de 6 de la primera ronda es va carregar i descarregar tranquil·lament, en part gràcies a la seguretat que donaven la quantitat de faixes mobilitzades fins a la Plana.

El premi gros, però, ens el guardàvem per la segona ronda. Fer 3 de 6 amb el pilar era una aposta arriscada, primer perquè era un castell que encara no s’havia dut a plaça, i després perquè els canvis tècnics a cada pis augmentaven el nivell de dificultat a l’hora de construir el castell i de treballar el pilar. El castell va ser defensat des del primer moment, i va ser descarregat heroicament amb la corresponent eufòria de tots els membres de la colla.

A última ronda i després d’haver-nos deixat la pell amb el 3 de 6 amb el pilar, el cap de colla i el de pinyes van optar per fer un 4 de 6 primant la confiança i la seguretat per dur-lo a terme.

           4d6       vanet

El Vanet que caracteritza el final de les diades de Picapolls va ser aixecat i gaudit amb una rauxa inusual i amb la mullena dels estrenats a pisos. Així, la colla va desar els estris i es va dirigir al local dels Nyerros a disposar d’un bon tiberi després de l’esforç fet a plaça.

D’aquí dues setmanes ens espera una altra diada, on esperem que l’assentament, l’eixamplament i la tranquil·litat segueixin formant part de la nostra festa.

Aquella Colla

El camí era llarg i difícil, i sabien que l’objectiu només el podrien assolir amb compromís i tossuderia. Amb un punt de bogeria i amb el dubte de si havien triat la millor poció, van continuar nedant, sense descans i a vegades contra corrent, per intentar consolidar les proves i créixer en amplada.

            IMG-20150427-WA0016       IMG-20150427-WA0015

Així es va presentar aquella Colla a Manresa: sense escut ni color, però armada fins a les dents. A banda de l’alçada, el gran repte autoimposat era comprovar com l’esforç realitzat durant els mesos d’hivern havia servit per fer un pas de qualitat.

Darrere de Colles més veteranes, aquells mamellons es van plantar a la Plaça Major de Manresa amb la seguretat d’aconseguir tres castells de sis. I amb el cor bategant amb força sota les camises de quadres, els de la Gavarresa van tornar a demostrar que estan en un gran moment de forma i confiança.

Començant amb un pilar de quatre –conjuntament amb la Colla amfitriona, els Salats de Súria i els Castellers de Santpedor– i després d’esperar amb impaciència el seu torn, els Picapolls van carregar i descarregar un quatre de sis molt sòlid. Llavors, van haver de lluitar un quatre de sis amb pilar que va fer emmudir i girar la vista als incondicionals. L’adrenalina imperava entre els sense-camisa, i va ser a la tercera ronda que el primer tres de sis de la història dels Picapolls es va dur a terme sense notar els canvis al pis de terços.

IMG-20150428-WA0002       IMG-20150505-WA0002

Tancant la diada amb un quatre de sis conjunt, i després dels pilars de comiat –amb el característic “Vanet” de Picapolls–, l’èxit de la diada de foc demostrava la capacitat dels Picapolls per seguir creixent dia a dia. Una primera diada completa que va omplir d’orgull el nostre nom, ultimament masegat per les traves burocràtiques, però que continuarà, i de quina manera, fent soroll. D’ara en endavant, sempre Picapoll!!

Primeres passes

No hi ha res millor que començar un projecte en un entorn immillorable; que l’arribada de la primavera t’acompanyi meteorològicament parlant, i que les persones que acompanyen aquest projecte no es quedin amb mal cos.

Els Picapolls van acompanyar als Salats en l’inici de temporada en el marc incomparable de l’ermita de Coaner, la seva torre i masia vigilants i expectants que tot anés bé. I la colla no va dubtar en desplaçar força efectius a l’esplanada de l’ermita i començar l’actuació amb un pilar de 4 estrenant el segon però amb mentalitat futura.

L’actuació va continuar marcada per batuta dels Salats que muntaven els castells amb facilitat. Per la nostra banda començàvem amb un 4 de 6 amb acotxaneta que es va deformar una mica al pis de segons i que va fer patir més del compte a tothom, potser degut als nervis de l’inici de temporada. Això no va fer defallir els ànims de la colla, que després de veure com els Salats feien un 3 de 6 amb pilar, van fer un 3 de 6 amb acotxeneta un altre cop, però sense el nerviosisme que havia marcat l’intent de castell anterior.

Després de veure l’intent desmuntat de 2 de 6 de Salats, els Picapolls van aconseguir carregar amb certa tranquil·litat el 4 de 6 amb pilar fet amb acotxaneta. El temps ara amenaçava i el final de la diada va cloure amb un pilar de 4 amb el fons pictòric de la torre de Coaner que havia estat expectant tota la diada.

Cal dir que la tècnica de Picapolls havia estudiat la possibilitat de llançar els tres castells de 6 a Coaner, però va optar per la seguretat i la busca de confiança que la colla necessita. Tot va anar prou bé amb uns castells marcats pels canvis, fins a 8 en el pis de segons, 12 en el de terços i 6 en el de dosos.

No es pot esperar res més que bones sensacions i ganes d’agradar al públic de cara a la diada del 25 d’abril a Manresa, i vist el què es va veure ahir, així serà!

Amunt Picapolls!!!

Dóna’ns color!

Els Picapolls de la Gavarresa estem buscant camisa i volem que la triïs tu. Explica’ns de quin color t’imagines els nostres castells i ben aviat els podràs veure a plaça!

Per participar només has d’omplir la butlleta que trobaràs a la nostra pàgina de Facebook i dipositar-la a l’urna que disposarem cada diumenge als assajos. Alternativament també ens pots fer arribar la teva proposta per correu electrònic a picapollsgavarresa@gmail.com.

El període de recollida finalitzarà el dimarts 24 de febrer a les 24:00 h i les cinc propostes finalistes seran sotmeses al vot popular de la colla a l’assaig del pròxim diumenge 1 de març.

La camisa dels Picapolls, fes-te-la teva! Participa!!

Sisos a Callús

Un final de temporada ha de servir per mirar enrere i assaborir els èxits assolits. Tanmateix, en el cas dels Picapolls, superar-nos l’últim dia de curs era també un motiu d’agraïment etern a tots aquells que, en el transcurs d’aquest primer any, ens han ajudat a empènyer aquest projecte endavant.

El bon regust de boca que ens va deixar el nostre primer castell de 6, fa justament un mes, carregava les nostres faixes d’energia per acabar la temporada superant la millor actuació de la nostra curta història, i això només volia dir fer dos castells de sis.

Els Picapolls saltàvem a la Plaça de l’Ajuntament de Callús emparats pels nostres estimats mentors, els Salats de Súria, i amb la confiança que ens donaven els últims assajos. Fins i tot el mal temps anunciat per aquest cap de setmana semblava haver-se esvaït per art de màgia, deixant lluir el sol amb intensitat com feia dies. Al mig de la plaça s’alçaven dos pilars, un darrere l’altre, que donaven el tret de sortida al que, efectivament, seria una gran diada de final de curs.

Els Salats van començar amb un solvent 3 de 7 que es va carregar i descarregar com aquell qui es pren un cafè ràpid. La prova de foc dels Picapolls estava a les portes de la glòria; muntant pinya i amb l’ajuda de Salats, el primer castell de 6 es va carregar i descarregar amb la tensió que comporta una gran fita. El segon 4 de 6 de Picapolls tornava a demostrar que els objectius marcats per la colla evidenciaven el bon treball fet fins aleshores.

Salats va fer canvis al seu segon castell, amb intenció de fer un 4 de 7, van decidir fer un 4 de 6 amb pilar per assegurar que els cordons arribaven a la seguretat, van canviar moltes posicions al tronc i els baixos van agrair un castell lleuger que es va carregar i descarregar amb alguna fuetejada.

Els Picapolls van voler continuar apostant pel què havien vingut a fer a Callús, i el 4 de 6 amb pilar, el mateix castell que havia fet Salats feia res, seria també carregat i descarregat amb la força, l’eufòria i l’alegria que ja regnava en els cossos acalorats dels castellers a plaça.

Salats va continuar amb el seu castell estrella reduint un pis, amb un 5 de 6 amb la buida del tres, que llevat del baix, estava formada per Picapolls, va estar carregat i descarregat amb sensacions de no haver estat ben quadrat des del principi.

Els Picapolls ja es veien capaços de tot i el castell més assajat fins llavors es va voler carregar amb canvis a tots els pisos. Tot i la lleugeresa del castell, un intent desmuntat i el cansament de l’acotxador al següent intent de càrrega no van deixar que els Picapolls continuessin amb el seu apoteòsic matí.

Així doncs, la diada es va acabar amb un pilar de 5 seguit de dos pilars de 4 per part dels Salats, i el mateix Vanet que es va fer a Sta. M. d’Oló per part dels Picapolls.

Aquesta petita gran colla ha aconseguit arribar molt més amunt del que tots haguéssim pogut imaginar ara només fa un any. Ara toca aixecar una mica el peu de l’accelerador i admirar el paisatge que hem anat llaurant amb tot l’esforç. Unes merescudes vacances que de ben segur ens ajudaran a tornar amb més força.